Parlar del Restaurant Salamanca és parlar de Silvestre Sánchez. Fundador i ànima des de fa més de 50 anys de tot un clàssic de la Barceloneta.
Silvestre Sánchez Sierra va néixer el 1937 a Aldearrodrigo (Salamanca), un poble de tot just 150 veïns. Va ser el quart de sis germans. Va passar la infància ajudant al seu pare, que era pastor, assistint quan es podia a l’escola i treballant al camp com la gran part dels seus conveïns.
Fins que va aprofitar la mili per estudiar i preparar-se per a ingressar a la Policia Nacional. Amb el primer sou que va cobrar de l’Acadèmia de Policia a Madrid (1.200 pessetes) li va comprar un rellotge de polsera al seu pare. Els veïns del poble li preguntaven l’hora a Angel Sánchez, que deia que “el rellotge me l’ha portat el policia”.
En ascendir a cap el van destinar a Barcelona. Ell, que s’imaginava treballar de policia a la seva Salamanca natal i casar-se allà, marxa plorant amb tren des de l’estació d’Atocha. Era el 1963.
Amb un sou d’entre 1.500 i 2.000 pessetes, molt respectable per a l’època, estalvia i envia diners i regals als seus pares. Entre altres, una televisió perquè el seu pare pogués veure els toros.
En paral·lel, combinava el seu treball de policia amb el de venedor d’assegurances a El Corte Inglés. El Silvestre era un jove inquiet que es guanyava bé la vida.
Inicis a l’hostaleria
Arriba a l’hostaleria casualment. El 1969 el Silvestre va adquirir un bar anomenat “Ca Rosith”, situat a la Barceloneta, perquè el portés el seu germà Modesto. El compra amb un soci per 600.000 pessetes. Amb el suport de la seva dona Lorenza i el seu germà Modesto van tirar endavant el negoci. Van posar una planxa per a fer musclos, peixos i mariscos a la planxa. Encara que la fama la va guanyar amb els seus entrepans de pernil de Guijuelo, portats expressament de la seva Salamanca natal.
L’establiment passa a dir-se Bar Salamanca primer i Restaurant Salamanca finalment. Treballant sense descans, el Silvestre i la seva família van anar fent créixer el negoci. Van adquirir diversos locals annexos passant, en pocs anys, de ser un humil bar i casa de menjars, a ser el gran Restaurant que és avui dia i que compta amb diversos salons i una magnífica terrassa cara al mar.
El Salamanca, tot un referent
La reputació del Restaurant Salamanca va anar creixent. Sent famós per les seves paelles, la qualitat i frescor dels mariscos i peixos i l’exquisidesa dels pernils, embotits i carns de Salamanca.
És ja una senya d’identitat de la casa l’afecte i dedicació amb el qual el Silvestre tracta, i ensenya al seu equip el fet que tractin a tots els que visiten el local. A l’entrada es pot llegir una frase que resumeix aquest esperit de servei: “Tractarem al client com nosaltres voldríem ser tractats en el seu lloc”.
Amb el transcórrer dels anys, especialment a l’època olímpica, la Barceloneta va anar evolucionant i creixent, igual que el propi restaurant, cèntricament situat. Restaurant i barri sempre han estat companys de viatge. El Silvestre secunda i col·labora amb multitud d’iniciatives en pro de la qual és la seva segona terra: la Barceloneta.
8 salons i terrassa climatitzada
El Salamanca compta amb un equip encapçalat pel propi Silvestre, de 150 persones, entre cuina, serveis administratius i de gestió, i els 80 cambrers que, coordinats per 8 caps de sala, garanteixen el millor dels serveis d’11 a 24 hores, cada dia de la setmana.
Els seus 8 salons i la seva terrassa climatitzada són ideals per a la celebració de menjars de grup, de caràcter empresarial o familiar.
Per tot això i per la seva història, el Restaurant Salamanca és avui dia un restaurant de culte. El local insígnia del Grup Silvestre, dirigit pel Silvestre i els seus fills, Javier i Angel.
Cita obligada de famosos
Un local amb les parets plenes de fotos del Silvestre amb centenars -milers asseguren- de famosos, amics i clients d’allò més divers. Des de sempre el restaurant ha estat i és visitat per personalitats de la cultura, l’espectacle, l’esport, la política i la societat, que posen fotografiant-se amb el Silvestre.
Milers d’anècdotes, d’interessants tertúlies, de vetllades íntimes, de celebracions i de trobades, han succeït a les taules del Salamanca. Tota un referència a la ciutat i, sobretot, del barri del qual forma part.
Dues terres, dues famílies
Com diu el famós bolero “com es poden tenir dos amors alhora i no estar boig?”. El Silvestre demostra que és possible. És capaç d’estimar i portar sempre molt present la seva Salamanca i, alhora, voler i sentir aquesta mateixa devoció per la Barceloneta, que en el seu moment el va acollir i de la qual és part molt activa.
Com també té lloc en el seu cor per a dues famílies. La família carnal -lògicament- que forma amb els seus fills, Javier i Angel, les seves nores i els seus benvolguts nets; i també la família del restaurant. Per descomptat, l’equip que treballa en ell i també els clients i amics que són sempre benvinguts al Salamanca.
Dues terres, dues famílies, i molt afecte. Així és el Silvestre.
