El poble gitano representa la minoria ètnica més nombrosa d’Europa i manté una llarga història arrelada a Catalunya, des de la seva arribada al territori fa més de sis segles. El Museu d’Història de Catalunya (MHC) ha iniciat un projecte de recollida de testimonis orals sobre el poble gitano de Catalunya, en el marc de la commemoració de dues efemèrides de gran rellevància històrica: el 275è aniversari del Baró Estardipen —conegut com la Gran Batuda o
Presó General de Gitanos i Gitanes— i els 600 anys de l’arribada documentada del poble gitano a la Península Ibèrica.
El 30 de juliol de 1749 es va dur a terme a tot l’Estat, també a Catalunya, una acció repressiva que tenia com a objectiu arrestar i extingir el poble gitano. Aquest episodi, conegut com Baró Estardipen, va ser el primer intent d’extermini físic i cultural del po- ble gitano ordenat pel Marquès de l’Ensenada sota el regnat de Ferran VI. Va representar un moment clau en la història de l’antigitanisme estructural que, durant segles, ha promogut l’exclusió i la repressió de la comunitat gitana.
Per aquest motiu, des de l’any 2020, el Govern de Catalunya commemora cada 30 de juliol el Dia de Lluita contra l’Antigitanisme, en record dels més de
12.000 gitanos i gitanes empre- sonats durant aquella persecució. A més, el Departament de la Presidència ha impulsat, des del darrer trimestre del 2024 i durant tot el 2025, la commemoració del 275è aniversari del Baró Estardipen, amb l’objectiu de fer visible un episodi històric àmpliament desconegut i mai prou reconegut institucionalment.
D’altra banda, el Consell de Ministres del Govern de l’Estat es- panyol va aprovar el passat 7 de gener de 2025 una declaració institucional per commemorar els 600 anys de l’arribada del po- ble gitano a l’Estat espanyol, documentada en el salconduit atorgat el 12 de gener de 1425 pel rei Alfons V d’Aragó. En aquest con- text, s’ha declarat oficialment el 2025 com l’Any del Poble Gitano.
Exposició “El poble gitano de Catalunya: història i cultura”
Amb motiu d’aquest doble marc commemoratiu, l’MHC està du- ent a terme un treball de camp arreu de Catalunya per recollir testimonis orals de persones gitanes catalanes. Aquesta iniciativa vol preservar la pluralitat i riquesa de les seves memòries i experiències, i formarà part d’un fons de memòria oral del poble gitano de Catalunya. Aquest fons serà un dels pilars de l’exposició “El poble gitano de Catalunya: història i cultura” que el Museu està preparant per di- vulgar la història, cultura, valors i aportacions del poble gitano a la societat catalana. Un equip dirigit per Raquel Castellà, historiadora i conservadora de l´MHC.
L’exposició, comissariada per l’activista gitana i historiadora de l’art Mercedes Porras, vol re- conèixer i fer visible la història del poble gitano des d’una mi- rada oberta, diversa i allunyada dels estereotips. Pretén recuperar fets, personatges i episodis sovint oblidats, i posar en valor l’empremta cultural, social i lingüística que la comunitat gitana ha deixat a Catalunya.
Paral·lelament, s’està preparant un documental sobre el poble gitano català, dirigit per Guillermo Cruz i Raquel Castellà, que recollirà els testimonis orals enregistrats durant el projecte. Finalment, l’MHC aposta per reforçar la participació activa de la comunitat gitana a les activitats del Museu i impulsa, des de les diferents àrees de la institució i en col·laboració amb entitats gitanes, accions culturals, educatives i de promoció de la memòria col·lectiva gitana.
