Un repte per a la salut a la Barceloneta
Un estudi científic recent ens llança una alerta clara i preocupant des del cor del Mediterrani: el subministrament local dels essencials àcids grassos Omega-3 ha caigut més d’un 60% en només dues dècades. Aquesta és la principal conclusió d’una investigació liderada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, publicada a la revista Food Policy.
La recerca, encapçalada pel doctor Josep Lloret de l’ICM-CSIC, i basada en l’anàlisi de les captures a la costa de Girona, quantifica per primera vegada aquesta pèrdua alarmant. Els resultats mostren que la quantitat d’Omega-3 aportada per la pesca local va passar de 15 tones anuals l’any 2000 a només 6 tones el 2023.
Els culpables d’aquesta davallada són l’escalfament accelerat del nostre mar i la sobreexplotació pesquera. Espècies tradicionals i riques en aquest nutrient, com la sardina o l’anxova, pròpies d’aigües més fredes, veuen minvades les seves poblacions i la seva capacitat de produir Omega-3. Tot i que les captures d’espècies d’aigües càlides com l’alatxa han augmentat, la seva aportació nutricional no compensa la pèrdua global.
Aquest no és només un indicador ecològic, sinó de salut pública. L’Omega-3 és vital per prevenir malalties cardiovasculars i neurològiques. Els metges col·laboradors de l’estudi, Angel Izquierdo i Joan San, alerten que ens enfrontem a un repte de salut pública, ja que cobrir la ingesta diària recomanada serà cada cop més difícil.
I què passa amb l’aqüicultura? L’estudi també apunta les seves limitacions. Molts peixos d’aqüicultura es nodreixen amb farines i olis procedents de peix salvatge. A més, el peix criat en granges pot tenir un contingut menor d’aquests valuosos àcids grassos que el peix salvatge.
Enfront d’aquest escenari, l’equip científic, coordinat des de Barcelona per en Josep Lloret, proposa accions urgents: reforçar la gestió per recuperar els estocs, diversificar el consum cap a espècies infrautilitzades però nutritives (com l’alatxa o el trencahams) i aprofitar millor els subproductes de la pesca per al consum humà directe.
El missatge és clar i ens toca de prop: preservar la pesca local no és només qüestió de tradició, sinó de seguretat alimentària i salut. Per a una Barceloneta i una Mediterrània sanes, cal actuar amb urgència i visió. El futur del nostre plat i del nostre benestar en depèn.
