Entre 1958 i 1959, l’inventor Narcís Monturiol va construir, en els originaris tallers del carrer Tallers i Sant Pau de La Maquinista, l’Ictíneo I, el primer submergible per a ús no bèl·lic. Mesurava 7m d’eslora, 2,5 de mànega i 3,5 de calat. La seva finalitat inicial era facilitar la pesca de coral. El nom Ictíneo era el resultat de combinar les paraules greges “ichtus” (peix) i “naus” (vaixell). En paraules de Monturiol, es tractava d’un «vaixell-peix».
Estava fet principalment de fusta i constava de dos cascos diferenciats: l’interior o casc de pressió era esfèric i tenia una capacitat de 7m³, mentre que el casc exterior o lleuger tenia l’esmentada forma de peix. A l’espai entre tots dos se situaven els tancs de flotació, un dipòsit que subministrava oxigen per a la respiració i la il·luminació, i un altre tanc d’hidrogen que alimentava un llum oxhídric per a il·luminar les profunditats marines. La nau tenia un propulsor pla d’aleta accionat per quatre homes de la tripulació.
El 23 de setembre de 1859, Narcís Monturiol i quatre acompanyants més van provar l’Ictíneo en el Port de Barcelona, baixant a diferents profunditats durant dues hores i mitja. La prova va ser un èxit i, en certa manera, va motivar l’interès per la industrialització del sector naval i es va convertir en una raó més, de molt de pes, per a justificar el trasllat dels tallers de La Maquinista dos anys després a prop del mar, a la Barceloneta.
