Sí, tota la vida que coneixem es basa en l’aigua, i com el 97% de l’aigua que hi ha a la Terra es troba a l’Oceà, amb tota justícia podem dir que la vida és Oceà. I diem Oceà amb majúscules per a indicar clarament que totes les conques marines estan interconnectades, no hi ha multitud d’oceans, hi ha un únic gran Oceà.
Cadascú de nosaltres també és Oceà. Aproximadament les dues terceres parts del nostre cos són aigua, aigua que ens ve de l’Oceà, que contínuament bevem i retornem al nostre entorn, durant l’estiu principalment en forma de suor. L’aigua de l’Oceà ens arriba a cadascú de nosaltres, i a tots els ecosistemes, a través del cicle hidrològic. S’evapora, passa de mitjana una setmana a l’atmosfera i ens arriba en forma de pluja.
L’Oceà no sols ens dona la seva aigua; ens dona vida. Sense ell la vida com la coneixem no seria possible al planeta Terra. És el termòstat del planeta, el seu pulmó i el seu corrent sanguini, tot alhora. A més és un gran reservori de nutrients i carboni – conté el 87% del carboni accessible per a la vida – que són els elements vitals pel cicle de la vida. Genera prop de la meitat de l’oxigen que res- pirem, gràcies al fitoplàncton i als boscos submarins.
També és un extraordinari regulador tèrmic: només els 2,5 metres superiors de l’oceà emmagatzemen tanta calor com tota l’atmosfera! Absorbeix un 90% de l’excés de calor que hem generat durant el darrer segle; malgrat la temperatura mitjana de tota la columna d’aigua només ha augmentat en 0,1 graus centígrads.
Som els responsables
La nostra activitat descontrolada posa en perill aquest equilibri perfecte. La contaminació, la sobrepesca i la desnaturalització dels espais, estan degradant els ecosiste- mes marins a un ritme sense precedents. La pèrdua de biodiversitat és cada dia més evident. Des de 1970, les poblacions de vertebrats marins han disminuït un 60%, i avui dia, un milió d’espècies estan en perill d’extinció.
L’escalfament i l’acidificació són també un gran repte. Per un costat, l’increment de temperatura de l’aigua fa que s’expandeixi. Això, juntament amb el desglaç continental, està fent pujar el nivell del mar, posant en perill grans extensions de zones costeres. Per altra banda, l’Oceà ha incorporat aproximadament una tercera part del diòxid de carboni que hem emès, fent que les aigües es tornin més àcides, el que posa en perill els esculls de corall.
Què podem fer? Sumar-nos a la revolució col·laborativa. En- cara som a temps. Com a habitants d’un barri marítim com la Barceloneta, tenim una relació especial amb l’Oceà, i també una responsabilitat. Podem reduir la petjada de carboni fent servir transports sostenibles, consum local i eficiència energètica. A més, podem protegir els ecosistemes costaners evitant la contaminació plàstica i respectant les zones marines protegides. Això ens permetrà reconnectar amb la natura, i en la mesura que valorem i preservem els espais marins, ens estarem cuidant a nosaltres mateixos.
Cal sempre actuar i gaudir de l’extraordinari fet que som Oceà, som part de l’organisme planetari!
