En un blog d’una influencer japonesa anomenada Kapenki Tamara s’han reunit diversos testimonis de turistes d’aquest país que van estar de visita al barri portuari de La Barceloneta (en el seu blog figura escrita com “La Barcelonita”).
Alguns d’aquests visitants expliquen que els va cridar l’atenció trobar musclos adherits a la paret d’una façana i fins i tot enviaven una foto: uns baixos del carrer de la Sal, amb una porta de fusta verdosa i musclos adherits a la paret. Molts dels que van anar després, no van veure res més que una porta tancada i no van saber explicar el misteri.
L’explicació a aquest rar fenomen que es dona només alguns dissabtes a ple hivern, únicament la coneixen alguns habitants de la Barceloneta i una certa gent de fora del barri que tenia el costum de llegir novel·les policíaques. O, més ben dit, novel·la negra. Perquè en aquests baixos del carrer de la Sal es tenia tirada pel negre: el vi negre, els musclos, la novel·la negra. Si els propietaris del local haguessin consultat una escola de negocis competent d’aquestes que hi ha a la part alta de la ciutat, els haurien aconsellat amb bon criteri haver obert una botiga de xancletes fetes a la Xina, un restaurant de paelles congelades o un bar franquiciat de tacos mexicans facturats a l’Hospitalet, però van decidir obrir una llibreria que van anomenar Llibreria Negra i Criminal. Venien novel·les de detectius d’aquestes que no busquen solucionar un cas policíac, sinó resoldre l’enigma de les nostres pròpies inquietuds, mancances i desitjos que ens porten a circumval·lar moltes rotondes morals i ens deixen aquesta sensació corba que la vida és una, però podia haver estat una altra. Aquesta sensació que, amb un parell de giravoltes del destí, nosaltres podíem haver estat el mort de la història. També l’assassí.
Al capdavant d’aquesta llibreria estaven Paco Camarasa i Montse Clavé. Venien de perdre moltes batalles contra el capitalisme i els fills de les escoles de negocis, però tenien la pell resistent dels mol·luscos. Dos meteorits errants que es van trobar quan ja no pensaven trobar res, i van formar un planeta. La llibreria es va obrir a la Barceloneta com s’obre un musclo, amb aquest bulliment de fantasia que tenien els dos. Entraves en la llibreria i et rebia la música suau de jazz i munts de llibres de gènere negre. Des de la paret de davant et mirava un Humphrey Bogart vestit de Sam Spade al costat del Falcó Maltès, aquesta estatueta que pensaven que era d’or i diamants però va resultar que estava feta amb el mateix material amb què es construeixen els somnis.
Per animar a la gent a venir fins a la Barceloneta a comprar llibres de misteri, els dissabtes prenien el carrer de la Sal i es repartien gots de vi negre molt espès i musclos més negres que els collons d’Antonio Machín. Com que la gent venia el dissabte a menjar-se els musclos però entre setmana els feia mandra venir fins a un carreró de la Barceloneta a comprar un llibre, el demanaven per Amazon, que els el porten a casa fins i tot en diumenge perquè ens és igual que facin treballar al personal com a esclaus. Doncs al 2015 van haver de tancar la porta. La llibreria Negra i Criminal va durar el que duren els somnis. En Paco i la Montse van tancar amb l’elegància sense escarafalls amb què ho feien tot.
Aviat farà deu anys d’això i encara que l’oblit és una de les benediccions i de les malediccions de l’espècie humana, els musclos tenen memòria. A vegades s’acosten fins al carrer de la Sal per a recordar-nos que dins de la closca més dura s’amaga la carn més tendra.
Antonio Iturbe
