El protagonisme de la dona a la Barceloneta ve de sempre. De quan encara es desconeixien termes com “feminisme”, “apoderament” o “igualtat de gènere”. En aquest barri la dona sempre ha estat emprenedora o cap de família, creant i tirant endavant el seu negoci i la seva casa.
La llar, mentre els seus marits estaven al mar, a la fàbrica o al port; i el seu negoci perquè moltes d’elles eren les que estaven al capdavant del restaurant o merendero, de la botiga, de la parada del mercat o del negoci familiar.
La Barceloneta ha estat, en molts sentits, un matriarcat. Sense postureos, sense reivindicacions i sovint sense ser conscients d’això.
Palmira, Pilar, Mari, Lola, Maria Lluïsa, Nitus, Carmen, Leo, Emilia, Antonia, i tantes tantíssimes altres que és impossible enumerar-les totes.
En aquest número hem volgut homenatjar aquestes dones i hem pensat que aquesta nova generació d’estibadores (un treball tradicionalment masculí) era una digna manera de fer-ho.
Per elles. Gràcies a elles.
