Social i laboralment parlant, La Maquinista va tenir una notable influència a la Barceloneta. Gairebé tots els empleats eren veïns. Arribant a ser en temps de màxima producció fins a aproximadament 1.800 treballadors del barri.
Era una empresa en la qual van treballar generacions de la mateixa família. Pares recomanaven entrar al fill perquè era considerat com un treball segur i amb bones condicions salarials i avantatges socials.
Tal era la vinculació amb el territori que els terrenys de La Maquinista van ser cedits al barri després del seu enderrocament per a ús social, especialment per a centres educatius i habitatges de protecció oficial.
Aquí algun dels testimonials de treballadors o dels seus descendents, a mode de representació de tots ells.
Juan Lanuza
Va ser soldador a la secció de fosa des de 1948 fins a 1965, amb el tancament de la fosa i el seu trasllat a Sant Andreu. Exemple de família vinculada a l’empresa perquè també hi van treballar el seu pare Juan i els seus germans Fermín i Agustín.
Sergio Martínez
Més de 35 anys a la companyia, com a electricista i manteniment d’instal·lacions. Últim responsable de les instal·lacions i custòdia de les claus fins a l’enderrocament. L’anomenat “últim de la Barceloneta”, qui va haver de portar personalment les claus a la Direcció a Sant Andreu, inclosa la de la portalada, que pesava gairebé 2 kg.
Pitu Anglada
4 generacions: besavi, avi, pare i ell, des del 1981, ja a Sant Andreu i a l’actual Alston. Els Anglada són un dels nombrosos exemples de saga familiar vinculada a la Maquinista. Famílies orgulloses i amb una alt concepte de pertinença a “alguna cosa més que la fàbrica on treballàvem”.
Ferran i Oriol Casabella
Pare i fill. El Ferran va entrar d’aprenent el 1974, passant 3 anys després a oficial. Es jubila el 2024, després de 50 anys a l’empresa. Treballa a la Barceloneta i a Sant Andreu. L’Oriol va entrar el 2006, ja com a Alston, i és actualment delegat sindical.
