A les poblacions i barris històrics existeixen alguns locals que, després d’una dilatada trajectòria, han arribat a convertir-se en alguna cosa més, molt més, que un bar o restaurant per a ser, a més, un referent no només gastronòmic sinó també social. Un punt de trobada en el qual conviuen veïns i clients de tota la vida amb nous visitants que busquen aquest caliu d’allò autèntic. A la Barceloneta un d’aquests locals és el Jai-Ca, que enguany compleix 70 anys mantenint-se en plena forma.
Història
A la cantonada dels carrers Pizarro amb Ginebra sempre hi ha hagut un bar. El 1952 era Ca Vinagre, seu també del cor del mateix nom, i estava regentat per la família del Marià Martí. L’horari era el que avui dirien 24/7. És a dir, obert dia i nit tots els dies de la setmana per a atendre, entre altres, als treballadors de la Catalana de Gas, de La Maquinista, de la drassana Vulcà, a més dels portuaris i els pescadors. Cada col·lectiu amb horaris diferents que ocupaven les 24 hores dels 7 dies.
Durant la dictadura, el local també va ser, entre altres, seu de la Penya taurina Manuel Arruza, que només acceptava socis que pertanyessin a les organitzacions falangistes de la FET i les JONS. També són recordats els balls d’una joveníssima Carmen Amaya a canvi d’unes perras gordas.
Jaime Cabot
Mariano Martí, cansat de tant 24/7, va oferir el negoci al llavors empleat de la Farmàcia Padró, Jaime Cabot. Un jove animós d’esperit emprenedor. La família Cabot va estar rellogada al bar del 1952 al 1955. Amb el que havia estalviat allà i amb l’estraperlo de penicil·lina, el Jaime va pagar el traspàs del bar. És important destacar la funció del Jaime en els seus anys a la farmàcia durant l’època del tifus, malaltia que va causar la mort de nombrosos veïns, entre altres la de la seva germana Lola. El Jaime administrava la penicil·lina als veïns, sovint sense cobrar als més necessitats. Aquesta dada parla per si sola del jove Cabot.
S’inaugura el Jai-Ca
L’1 de juliol de 1955 s’inaugura el nou local de nom Jai-Ca, per Jaime Cabot. La decoració, moderna en el seu temps, s’ha mantingut inalterable fins als nostres dies. També es va construir una marquesina annexa de fusta i vidre amb 5 taules en la qual, entre altres celebracions i curioses trobades, es reunien l’associació de veïns, la junta del Club Natació Barceloneta, la Penya de futbol Barcelona-Barceloneta, el Coro Ven y Ven i semiclandestinament els militants locals del PSUC. Tots tenien com a punt de trobada el Jai-Ca.
Al costat del Jaime, la seva germana Lluisa i el seu cunyat Joan Tomillero van ser els artífexs del creixement i consolidació durant dècades del Jai-Ca.
El Jaime tenia dues passions: el C.N. Barceloneta, del qual va ser nedador, waterpolista i directiu, i el Barça. El Jai-Ca va ser el primer local públic amb televisió. Aquesta primera Marconi es va inaugurar amb el primer partit Reial Madrid – Barcelona que es retransmetia per televisió. Era un 15 de febrer de 1959. Tot un esdeveniment que només va durar mitja part. La imatge es va perdre i va caldre seguir el partit només per ràdio, i a més, va guanyar el Reial Madrid.
2a generació
L’any 1956 a la cuina es podia veure un bressol de palla de bebè. Era el fill de la Lluisa i el Joan, el petit Jaime Tomillero Cabot, que ha treballat des dels 13 anys fins a agafar, amb el temps, les regnes del negoci. Primer amb el seu oncle i pares i després, ja als anys 80, al costat de la seva esposa Antonia Hernández.
Nou local i 3a generació
El 29 de juliol de 2012, recuperen un local que ja van regentar als anys 90 amb el nom de La Virolla. El Lobito del malmès Simón, es converteix en el nou i segon Jai-Ca, tots dos situats a tot just 10 metres de distància.
L’Alba Tomillero Hernández, filla del Jaime i l’Antonia i responsable del negoci des de 2020, representa avui la tercera generació.
L’esperit de centre neuràlgic del barri i referència entre els seus veïns s’ha mantingut al llarg dels anys. Al local els clients de sempre tenen la seva pròpia taula i és que se segueixen reunint grups d’amics de tota la vida, com els prop de 20 “veterans” que no fallen cap dilluns o els antics jugadors d’handbol de La Salle.
Més que un bar de tapes emblemàtic de la Barceloneta, actualment el Jai-Ca és ja una marca de referència. Amb un equip d’aproximadament 40 persones, el Jai-Ca obre de 8 a 23 hores servint esmorzars, vermuts, menjars, cafès i sopars, cada dia de la setmana, tots els dies de l’any menys el 25 de desembre i l’1 de gener. Sempre procurant una convivència natural i harmònica entre els clients locals i el nou visitant turístic.
Sens dubte, durant aquestes ja 7 dècades s’ha sabut mantenir aquell mateix esperit de dedicació i servei que va inculcar l’oncle Cabot.
Feliç 70è aniversari, Jai-Ca!
PETITS DESTACATS:
-La raspa: tapa símbol del Jai-Ca. Va ser creada als anys 80 per casualitat. En rentar els seitons algú va dir “no tiris les espines, fregeix-les a veure què tal”. Potser aquest va ser el principi de l’actual cuina d’aprofitament. (+ foto)
–Baldomero: l’inoblidable lloro, durant anys pensant que era Baldomero fins que al final es va descobrir que era Baldomera. Avui un símbol molt present al local.
-La porra: és una tradició històrica la porra de futbol. Ni es recorda des de quan es fa, però és una cita que no falla a cap jornada.
