L’últim, i que s’aixeca en el meu barri, és aquest magnífic Hotel Vela que tan descaradament ens han plagiat alguns països, com Dubai, –segons manifesta el nostre geni “català” de l’arquitectura i del disseny, Ricardo Bofill-.

Existeix la llegenda negra que a primària Ricardito va ser expulsat de classe en algun examen de F.E.N. per copiar. Però la veritat és que Bofill va acabar la carrera –i no em refereixo a la de copiador– amb bona nota.

Iconòfils, i iconoclastes, viuen en un enfrontament constant, degut d’una banda al fet que ningú coneix quins paràmetres utilitzen les institucions per a adjudicar aquestes monumentals obres que encimbellen, i segurament enriqueixen als primers, i menystenen i condemnen a l’ostracisme als segons. El que si tenim clar els ciutadans de vaig piular és que el preu que paguem no sols és econòmic; aquestes noves icones han fet desaparèixer altres que sense ser tan alts servien per a donar personalitat a la nostra ciutat, i de pas, servei als ciutadans de totes les condicions socials, –no com els nous–. Em refereixo al Porta Coeli, aquest restaurant l’enderrocament del qual es va realitzar sense nocturnitat, però amb traïdoria, i en el més estricte secretisme. L’edifici amenaçava ruïna, això és veritat, en part per l’abandonament que va sofrir durant els últims deu anys d’existència. El mateix que l’Escullera, que li va ser amputat al barri de la Barceloneta, davant la passivitat i la resignació dels veïns, que ja ens acostumem a acceptar la fatalitat com una cosa quotidiana.

El Porta Coeli era parada i fonda de totes aquelles parelles de després de donar curs a totes les passions dins dels seus vehicles, acudien lliures de “pols i palla” a recuperar forces amb uns calamars a la romana, o uns musclos a la marinera, que eren els plats típics d’aquell santuari que al costat del far, assenyalava l’entrada al nostre port.

També va caure, a l’altre extrem de l’Escullera, una altra petita icona: el Rocamar. Famós per les paelles. Ningú va saber quan ni com, simplement un bon dia ja no estava.

Estic segur que aquest edifici amb forma de vela, disseny original de Ricardo Bofill –no tinc cap mena de dubte– donarà als ciutadans de Barna un servei que farà que no trobem a faltar als anteriors i que amb els anys fins i tot arribarem a sentir-nos orgullosos d’ell.

Encara que sense parelles, passions, calamars ni musclos, resultarà difícil