Els safarejos
En els anys 50 i 60, la majoria dels pisos de la Barceloneta mancaven d’aigua corrent o la tenien de dipòsit, i no teníem rentadores. Per tant, els safarejos (“Safareigs”) i les dutxes públiques eren la millor alternativa.
Els principals safarejos eren:
- Carrer Atlàntida, Any 1960, que havia incorporat dutxes. Va ser un dels darrers safarejos que és va mantenir actiu a la Barceloneta.
- Carrer Sant
- Carrer Andrea Dòria amb Ba
Recordo que els dissabtes i diumenge m’anava a dutxar al carrer Atlàntida, amb l’inoblidable olor de xampú d’ou o brea. La Sra. Camila i el Sr. Juanito cobraven 15 pessetes, amb la tovallola i la dutxa. A la casa meva érem tots nois i jo havia d’acompanyar a la meva mare als safarejos per a ajudar-la a portar la roba. M’agradava l’olor a safareig de barri. Encara el puc sentir